Per bé que ell no se'n sentia precisament satisfet: el «cas de les flors premsades» l'havia estat empipant des de feia anys; un últim cas, irresolt i d'allò més frustrant. La situació era doblement absurda perquè, després de passar milers d'hores rumiant, durant el servei però també fora, només podia intuir que s'havia comès un crim.

Els dos homes sabien que qui fos que havia preparat les flors duia guants i que no hi hauria empremtes digitals ni al marc ni al vidre. El marc el podien haver comprat en una botiga de fotos o en qualsevol papereria d'arreu del món. Era molt senzill, no es podia seguir cap pista. La majoria de les vegades el paquet s'havia enviat per correu des d'Estocolm; ara bé, en tres ocasions s'havia fet des de Londres; en dues, des de París; en dues més, des de Copenhaguen; en una, des de Madrid; en una altra, des de Bonn, i en una altra més, des de Pensacola, a Florida. El comissari ho havia hagut de consultar en un aties.

Després de penjar el telèfon, l'home que feia 82 anys va seure llarga estona tot contemplant la bonica però incomprensible flor, el nom de la qual encara desconeixia. Aleshores va alçar la vista cap a la paret del davant de l'escriptori. Hi havia penjades 43 flors premsades amb els seus marcs corresponents. Quatre rengleres de deu flors, i encara una altra a sota amb quatre flors més. A la filera de dalt de tot, l'espai número nou era buit. La «flor del desert» seria la número 44.

De cop i volta va esclafir a plorar. Aquest rampell d'emotivitat el va sorprendre, després de gairebé quaranta anys.

PRIMERA PART

Incitació. Del 20 de desembre al 3 de gener

El 18% de les sueques han estat intimidades alguna vegada per un home.