Allà l'anomenaven «neu del desert». Més tard, algú dels jardins botànics d'Uppsala confirmaria que es tractava d'una planta que rarament es cultivava a Suècia. La botànica va escriure al seu informe que estava emparentada amb l'arbre del te i que de vegades es confonia amb la seva cosina més comuna, la Leptospermum scoparium, que creixia a balquena a Nova Zelanda. El que les diferenciava, observava, era que la Rubinette tenia un petit nombre de puntets de color rosa a les puntes dels pètals, la qual cosa donava a la flor un pàllid to rosat.

A grans trets, la Rubinette era una flor discreta. No tenia propietats medicinals conegudes ni era allucinògena. Tampoc no era comestible ni s'emprava en la fabricació de tints vegetals. Tanmateix, per als aborígens d'Austràlia tenia una certa importància, ja que consideraven sagrada la regió i la flora dels voltants d'Ayers Rock. Pel que semblava, l'únic fi d'aquesta flor, doncs, era aprofitar la seva bellesa capriciosa.

La botànica deia que mai no n'havia vist cap, però, després de consultar alguns companys, comentava que s'havia prova! d'introduir la planta a un jardí de Cotcborg i que no es podia excloure la possibilitat que la cultivés algun botànic aficionat. Era difícil que arrelés a Suècia perquè creixia en climes secs i, per tant, havia de conservar-se a cobert la meitat de l'any. Els terrenys calcaris no li anaven bé i es regava indirectament a través del subsòl humit. Calia aviciar-la.

El fet que fos una flor tan poc freqüent hauria d'haver facilitat que seguíssim la pista fins a l'origen d'aquest exemplar concret, però a la pràctica va resultar una tasca impossible. No hi havia cap registre on fer la consulta, ni cap permís per investigar. Qualsevol grapat d'amants de les flors, encara que només fos un centenar de persones, podia haver tingut accés a llavors o plantes. I aquests la podrien haver intercanviat entre amics o comprat per correu procedent de qualsevol banda d'Europa, fins i tot dels antípodes.